Per: David González
La Vanguardia 3/02/2015
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han assistit en les dues
últimes setmanes a la desfilada de compareixences de membres de la família
Pujol Ferrusola davant la comissió d'investigació del frau al Parlament. Ahir
va ser el torn de tres dels fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola: Oriol
-l'ara expolític, oficialment l'únic que es va dedicar a aquesta noble
activitat-, Marta i Pere. La setmana passada va ser el torn dels progenitors,
l'expresident de la Generalitat i la seva esposa, i del primogènit, Jordi, el
fosc. En ocasions, sentint les explicacions dels uns i els altres davant els
comissionats de la Cambra catalana, un s'ha arribat a preguntar si la
ciutadania i els mitjans de comunicació no devem estar cometent un error atroç.
Davant aquest to de pretesa superioritat patriòtica i moral, un ha arribat a
creure que, intoxicats pels mitjans i víctimes de la manipulació i els
interessos inconfessables de la política partidista, fins i tot dels embats de
l'Estat, que d'haver-n'hi n'hi ha hagut, contra el procés sobiranista català,
els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya han/hem perdut de vista que els
Pujol Ferrusola han estat una família exemplar: una família que ho ha donat tot
pel país. I que -aquest és el subtext de la seva línia de defensa al Parlament-
es continuen sacrificant pel país. Fins i tot ara, quan, segons va declarar la
mare sense despentinar-se, els seus fills van "amb una mà al davant i una
altra al darrere" (a més de, en el cas de Jordi, vuit milions d'euros al
compte).
Què se'ls deu, senyora Ferrusola?
Potser és mentida que la "deixa" de l'avi Florenci només
va ser regularitzada davant el fisc i no per tots els beneficiaris (no va ser
el cas d'Oriol, com va reconèixer ahir ell mateix -de la qual cosa haurà de
donar compte davant el jutge-) 34 anys després? No va ser això, aquest error
immens una mica més que ètic, president Pujol, el que precisament va confessar
vostè el 25 de juliol? O és que ara resultarà que aquesta confessió -i el que
porta aparellat- no va existir? Està o no està imputat el citat Oriol,
exsecretari general de CDC, i la seva esposa, en el cas de les ITV i de les
deslocalitzacions de multinacionals? És o no és la seva veu la que se sent en
aquests enregistraments en els quals ve a dir: "Tranquils: jo me
n'encarrego"? És o no és cert que nombroses persones en el món convergent
poden donar compte del paper que va exercir el primogènit, Jordi, com a home
fort del partit a l'ombra, i amb àmplia capacitat de maniobra en l'entorn del
Govern que presidia el seu pare després de la caiguda de Miquel Roca i en el
mateix moment que va començar a gestionar la mal anomenada herència i en paral·lel
al seu enlairament com a "dinamitzador econòmic" per mig món? Mai no
va preocupar la filla arquitecta, Marta, haver rebut 12 encàrrecs de
l'administració dirigida pel seu pare entre el 1988 i el 1997, i només un amb
concurs públic?...
Què se'ls deu, senyora Ferrusola?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada