dilluns, 7 de juliol de 2014

SALTAR O NO SALTAR LA PARET

El Mur de Berlín






Per: David González
La Vanguardia 6/07/2014


El 9 de novembre farà 25 anys que va caure el Mur (de Berlín). Aquell dia, mentre Günter Schabowski, portaveu de l'últim govern de l'Alemanya encara comunista, anunciava que els alemanys de l'RDA ja podien viatjar sense permís previ a l'Oest, els berlinesos orientals es llançaven en massa contra la muralla infame que els separava dels seus veïns i dividia dos mons. Va caure gairebé tot. Com assenyala Tony Judt a la seva magna obra Postguerra, el 10-N, "el món havia canviat". El bloc soviètic es va desfer com un castell de cartes. Alemanya tornava a ser una i el Nadal del 1991 l'URSS deixava d'existir i tots passàvem a ser peces del gran museu del segle XX.

Aquests fets es recordaran el 9 de novembre vinent, encara que, a molts llocs, des de Washington fins a Brussel·les passant per Madrid, sobretot, a Madrid, estaran més pendents del que passi a Barcelona que de les celebracions del 25è aniversari del Berlín feliçment (re)unit. Aquell dia s'ha de fer la consulta sobiranista que el president Artur Mas haurà convocat per tal de saber si els catalans volen saltar el que molts consideren un altre mur, però no precisament per llançar-se en braços dels parents de l'altre costat, sinó per protagonitzar una nova ampliació interior de la Unió Europea, tan tranquil·la com la que va acollir tots els alemanys, altra vegada junts, el 1990.

Aquest continua sent el pla de Mas: convocar la consulta. Però una altra cosa és que la dugui a terme "sí o sí". Els seus socis d'ERC, el partit d'Oriol Junqueras, no tenen cap dubte que el president complirà el seu compromís electoral i el del pacte d'estabilitat que li assegura la governabilitat: cridar a les urnes. Però una altra cosa és que faci el pas següent. El Tribunal Constitucional impugnarà la convocatòria que Mas farà a l'empara de la nova llei de consultes catalana i a la qual el PSC de Miquel Iceta està disposat a donar suport -a la llei, no la consulta com està plantejada-. I amb aquest dictamen negatiu sobre la taula el líder de CiU haurà de prendre la gran decisió: saltar o no saltar el mur i ser el primer a fer-ho. That's the (double) question.

La majoria dels polítics catalans donen per mort el 9-N: que la consulta no es materialitzarà per molt que, com diu un col·laborador de Mas, tingui el paraigua d'una llei espanyola (totes les que aprova el Parlament ho són mentre no es demostri el contrari). I circula que el president ja ha pactat amb Junqueras aquest escenari, a fi de garantir-se el seu suport fins a la pròxima estació del procés, unes eleccions plebiscitàries que Mas prefereix situar al final de la legislatura, el 2016. Pot ser que no salti la paret de la impugnació, com aventura el ministre García-Margallo. Però ara com ara el que consta és que si ERC no ha renunciat a res, Mas encara menys.

El president no ha garantit a ERC que traurà les urnes al carrer encara que no pugui. Però tampoc no ho ha descartat. Aquesta és una de les claus que s'hagi tornat a refredar la possibilitat que ERC s'incorpori al Govern a la tardor, a més del fet que fora, a l'oposició, s'hi està molt calentó. Junqueras ha traslladat a Mas que si no pot garantir-li que el 9-N hi haurà urnes al carrer sí o sí, el que vol dir, "amb" o "sense" permís de Madrid, ERC no serà al Consell Executiu. Però a més, li ha advertit que si ara no pot donar-li aquesta garantia no té per què creure que esgotar la legislatura porti a unes plebiscitàries el 2016 per declarar llavors la independència.

N'hi ha que comencen a dir que amb o sense consulta el procés continuarà endavant. En tot cas, l'argument de l'estat major d'ERC és que, tard o d'hora, caldrà saltar la paret de la legalitat o fer marrada. I que la consulta, per "il·legal" que sigui, sempre tindrà més suport polític i social, més consens, que una declaració unilateral d'independència. Una declaració que, si es manté la tendència apuntada en les enquestes i en les eleccions europees, hauria de liderar Junqueras, no Mas. Difícil, tot i que murs més alts s'han ensorrat un 9-N.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada