VA SORTIR ERC

LA VANGUARDIA

Per: David González

La Vanguardia 27/05/2014

(Versió ampliada)

SÉ de persones que diumenge van tirar una moneda enlaire. La cosa anava així: cara, president (Mas, Tremosa); creu, ERC (Junqueras, Terricabras). D'altres portaven de casa una papereta per a cada opció. I, vist el resultat a Catalunya -per aquest ordre: va guanyar ERC, per poc; va guanyar, per moltíssim, el dret a decidir (és a dir, la suma ERC+CiU+ICV)-, es diria que bona part del vot a les dues grans formacions pro consulta es va decidir per un o altre mètode, amb una mica més de mig milió de vots per a cadascuna. Van sortir, això sí, 50.000 creus més que van donar a ERC la primera victòria en gairebé 80 anys. Primera i triple: sobre tots els altres, sobre CiU, i sobre el PSC. Va guanyar/va sortir ERC, retingueu la dada.

La triple victòria d'ERC és a més meritòria per: a) eren eleccions "espanyoles" (la circumscripció europea és tot l'Estat); b) la participació va pujar 10 punts a Catalunya (ergo, van ser els sobiranistes els que van frenar l'abstenció) i c) a diferència del que sol passar, que tots els partits baixen a les europees, ERC va sumar gairebé 100.000 vots més al resultat de les eleccions al Parlament del 2012. Va retenir tot el seu electorat més recent i hi va afegir un 20% més. Vet aquí on falla CiU, que amb prou feines va mantenir el 50% dels vots del 25-N; si bé respecte a les europees del 2009 també va sumar 100.000 paperetes que li han permès parlar de dolça derrota (només perd 0,5 punts). El bloc de partits contraris a la consulta (PSC, PP i C’S) també va perdre més de 500.000 vots en relació amb les eleccions al Parlament. Si s’hi compten els obtinguts per UpyD i Vox, la xifra es redueix a 460.000. És una incògnita en quin bloc cal ubicar els 117.000 vots de Podem, formació que pot haver rebut una part del vot de la CUP –que no es presentava a les europees- i el líder de la qual no és contrari a la consulta.

I, malgrat això, el posat seriós d'Oriol Junqueras i Marta Rovira a la nit electoral transmet que la d'ERC va ser una victòria un xic amarga. ERC ha capitalitzat electoralment la fase actual del procés sobiranista, però operativament sap que sense el president Artur Mas al capdavant no el pot tirar endavant. És el fet que sigui una força d'ordre com CiU la que porta el comandament de la nau el que confereix al procés l'empenta al carrer, i a les urnes. Per això a ERC l'inquieta tot el que pugui desestabilitzar Mas, fins i tot ella mateixa. A més de ser-ho dels sobiranistes de CDC i d'Unió, Mas és el principal actiu electoral d'ERC, de l'actual ERC, la que no juga als tripartits, ni fa trontollar el Govern. Mas porta el timó i Junqueras no s'amotinarà. Per això hi ha qui va votar ERC, o CiU, tirant la moneda enlaire.