LA CONSULTA DE CADA DIA

Per: David González

La Vanguardia 4/03/14

El dret a decidir existeix. No ho diu servidor sinó el president del Govern de tots els (ciutadans) espanyols, el senyor Mariano Rajoy y Brey, que, en el denominat debat de l’estat de la nació, va reivindicar el “dret dels espanyols a decidir el seu futur”. Tot d’una, el líder del PP va esmenar la plana als mil i un experts que, per activa i per passiva, han negat l’existència –i l’essència, que diria sant Tomàs– de tal cosa; però, a la vegada, també va deixar molt clar que no només d’haver-n’hi n’hi ha, sinó que el dret en qüestió fins i tot té amo –subjecte o titular– perfectament definit: “els espanyols”.

Rajoy ha començat a parlar el mateix llenguatge que els sobiranistes catalans (o bascos, a qui és de justícia reconèixer la paternitat del concepte, aquells dies del pla Ibarretxe, que aquí va desplegar la PDD, la Plataforma pel Dret a Decidir, clar precedent de l’actual mobilització sobiranista en l’esfera civil). Bé. El llenguatge és important i encara més en la política –que és a parts iguals discurs i acció, acció i discurs–. Però la realitat no sols està feta de paraules: acostuma a tenir vida pròpia. Quan José María Aznar va parlar de “Movimiento de Liberación Nacional Vasco”, en els temps del denominat procés de Lizarra, molts van creure que s’estava fent un pas endavant important per resoldre el conflicte basc. Però la dinàmica dels fets, per desgràcia, no va acompanyar els pronòstics.

És positiu que Rajoy assumeixi l’existència del dret que assisteix a les comunitats humanes que es consideren com a tals, com tota la resta de comunitats humanes, a regir els seus propis destins –en la mesura que sigui possible–; i, també, en el cas de les comunitats humanes que no són colònies i/o cultures amenaçades, com la “nació espanyola”, i, fins i tot, les comunitats humanes que tenen Estat propi, circumstància que també es dóna en el cas espanyol. Això últim evidencia que el dret a decidir no s’esgota ni en la forma juridicopolítica del seu titular o aspirant, sigui la que sigui, ni tampoc en l’exercici. I doncs? Parafrasejant Renan, resulta que el dret a decidir no és res més que una consulta de cada dia... que Rajoy no té clar si guanyaria a tot arreu. Vet aquí la clau d’un problema bastant més polític (ergo, pràctic) que semàntic.