dijous, 15 de novembre de 2012

AL LLIT AMB UNA GARCÍA


Immigrants espanyols dels anys 60 prop de l'estació de França
XAVIER MISERACHS
Per: David González
La Vanguardia 13/11/12


EL PRESIDENT, Artur Mas, ha confessat que dorm amb una García -i una Rakosnik, que són la mateixa persona, la seva esposa Helena- preocupat pel que li pot venir a sobre als García (no sé si també als Garcia i als de la vila de Garcia) en una Catalunya independent. Segons un ridícul vídeo electoral del PP, els García s'hauran de dir Garriga. Per tant, els García García seran Garriga Garriga, igual com els García Garriga i els Garriga García, i els parents dels Garriga Garriga es multiplicaran com bolets (els de la Garriga, tranquils). Dit això, resulta que el segon cognom d'Helena Rakosnik no és García sinó Tomé. Ens enreda, el president? No pas. L'explicació és de calaix. El pare d'Helena és nét d'un Rakosnik de Txèquia dels de tota la vida, biòleg, i d'un Casas de Valls, de Valls de tota la vida, però que no eren Casas de Valls sinó Casas Pàmies. L'explicació és que Casas de Valls eren els cognoms artístics del besavi, un pintor important. I la mare d'Helena, Helène, era una Tomé García, nascuda a Narbona -en l'exili posterior a la guerra incivil- i filla d'un Tomé de Segòvia de tota la vida criat a Fresno de Caracena (Sòria) i emigrat a Barcelona, i d'una García llorquina, o sigui de Llorca (Múrcia). Vet aquí la clau del misteri.

García és el cognom number one a Catalunya, segons l'Idescat. Vila, el més freqüent d'origen no castellà, és el número 26è. Ergo sense els top ten de la llista, els García, Martínez, López, Sánchez, Rodríguez, Fernández, Pérez i paro perquè ara ve el meu, la Diada no hauria estat el que va ser. Pujol i el PSUC, o el PSUC i Pujol, van dir allò de "Catalunya, un sol poble" i així ha estat i és perquè tant els García, com els Vila i tota la resta han volgut que així sigui. Aquest és el plebiscit quotidià, que diria Ernest Renan, en què es basa la nació catalana moderna o com vulguin dir-li. La qual cosa explica el fracàs a què està abocat tot intent de dividir els catalans, ja sigui proposant la segregació lingüística a les escoles o sembrant Espanya de meses petitòries contra l'Estatut, com va fer el PP. Cadascú és cadascú i alhora "som més grans que la suma de les nostres ambicions individuals". No ho ha dit cap hipernacionalista com els dels malsons de Marcelino Iglesias, sinó algú tan cosmopolita com Barack Hussein Obama.

Versión en castellano: 
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20121113/54354439872/en-la-cama-con-una-garcia-david-gonzalez.html



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada