dimecres, 24 d’octubre del 2012

MATEMÀTICA DELS POBLES



Per: David González
La Vanguardia, 23/10/2012

S'ENSORRA ESPANYA? No: s'ensorra el PSOE. Primera lectura de les eleccions gallegues i basques: Rajoy aguanta, Rubalcaba trontolla. Propera estació: Catalunya. El PSOE es valencianitza arreu. La refundació del socialisme espanyol -i català- no és una necessitat: és un imperatiu categòric. O això o la secundarització perpètua. Tant cert com que l'univers -com va dir Galileu- es pot llegir en caracters matemàtics, tot i que els maleïts caracters s'esmunyen com angules d'Aginaga. Segona lectura: la nova (vella) matemàtica basca. Per entendre-la, cal girar la màxima del jesuïta: en temps de tribulació cal fer mudança... per salvar els mobles. El PNB torna al poder i l'abertzalisme d'esquerres es reagrupa... per salvar el concert econòmic, o sigui, la sobirania basca realment existent. Sumeu els vots del PCTB el 2005 -l'última marca de Batasuna tolerada abans de la il·legalització- amb els d'Aralar i EA el 2009; afegiu-hi els perduts pel PNB post-Ibarretxe, el d'Urkullu, i apareixeran els obtinguts ara per la Bildu de Mintegi. Un resultat tan històric -i una majoria sobiranista tan històrica- com històriques són les primeres eleccions post-ETA. El 2009, PSOE i PP van forçar la matemàtica parlamentària excloent-ne Batasuna com a pas necessari per materialitzar la matemàtica social constitucionalista. I la il·legalitzada Batasuna va demanar l'abstenció convençuda del mateix però a la inversa: que calia el pacte PSE-PP per forçar la matemàtica social sobiranista. Els uns i els altres han fracassat encara que a algú li sembli que l'articulista no sap sumar. El 2009, López i Basagoiti van guanyar el Govern però no el carrer, i ETA va entendre que s'haurà de dissoldre perquè Bildu pugui ser alguna vegada al Govern. Otegi va resoldre aquesta equació abans que ningú el 1998. Però els temps de les sumes de Lizarra també han passat. Diumenge es van reajustar les dues comptabilitats, la política i la social.

Extraordinària paradoxa: la supervivència de l'excepcionalitat foral basca pot dependre més de la continuïtat a la cleda autonòmica espanyola que de l'èxode als espais oberts de la nova Europa on la cancellera Merkel vol imposar la unificació fiscal abans de firmar la unió bancària. I Catalunya? Catalunya mai no ha estat Euskadi. En la matemàtica dels pobles, 1+1 no sempre fan 2.

Versión en castellano: 
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20121023/54353364396/matematica-de-los-pueblos-david-gonzalez.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada