dimecres, 26 de setembre del 2012

GASOSA "LA FEDERAL"

Els magistrats del TC es relaxen als toros, en plena
deliberació del recurs contra  l'Estatut d'autonomia de 2006.
 D'esquerra a dreta, G. Jiménez, Aragón Reyes i R. Arribas a

 La Maestranza, Sevilla

Per: David González, La Vanguardia 25/09/2012

TINC A CASA un dels primers mil exemplars del manual editat pel Parlament el novembre del 2006 que recull el text del nou Estatut, precedit pel de la Constitució i seguit del reglament de la Cambra. És l'Estatut que va aprovar el Parlament, van ratificar les Corts espanyoles, Congrés i Senat, que després de la famosa ribotada va referendar malgrat tot el poble català (noteu: només el poble català, com en bona lògica correspon), va sancionar el Rei i va publicar el BOE. Tot això va quedar en paper mullat (per no dir una altra cosa) quatre anys després, per obra i gràcia dels magistrats del Constitucional i de la pertinaç miopia de la classe política espanyola, el PP en l'oposició (promotor del recurs) i el PSOE i el PSC en el Govern, per als quals, després del despropòsit, tot havia anat de primera (vegeu l'article de Felipe González i Carme(n) Chacón en vigílies de la manifestació del 10-J del 2010, en què, per cert, el crit d'independència no era unànime però era l'únic audible). I encara gosen invocar la Constitució com a remei al "desafiament" independentista català?

Entre les pàgines del manual del Parlament he trobat una curiosa postal d'octubre del 2005 en l'anvers de la qual, sobre fons vermell-PSC, apareix Zapatero i aquella promesa: "Donaré el meu suport a l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya" (13/XI/2003). En el revers, en un escrit amb el lema "Per un Estatut sense retallades" es demana al president que compleixi com a "demòcrata", i es convida a fer-li memòria enviant-li la postal. Per això fins i tot fa pena que alguns pensin ara que afegint al cafè per a tothom un rajolí de gasosa La Federal s'haurà acabat el plet.

Tots plegats haurien d'aprendre (alguna cosa) d'Artur Mas; inclosos els que aquí comencen a alliberar-se de certa caricatura televisiva del president (sanes rialles a banda). Mas segurament mai no ha estat independentista, però és molt kantià: el deure primer i després tota la resta. I ho era tant quan va negociar la rebaixa de l'Estatut amb Zapatero per garantir-ne la viabilitat, com ara, quan ha optat per acompanyar el poble en la seva decisió, sigui la que sigui, amb independència de qualsevol altre condicionament. Així ho percep molta gent a Catalunya, també al PSC. Molts que mai han llegit Kant, però que s'han cansat d'enviar postals a Espanya.

Versión en castellano: 

Discurs del president Artur Mas al Parlament en què convoca eleccions per validar a les urnes l'inici del procés cap a la sobirania: 
http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/plec%2039_1.pdf#page=001


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada